Escriptor barceloní, exponent del Noucentisme català. Graduat en Lletres a la Universitat de Barcelona i col·laborador, des de ben jove, de revistes com 'Joventut' i 'Catalunya'. Guanya el Premi dels Jocs Florals de Barcelona el 1907 i és funcionari de l'Institut d'Estudis Catalans, tot i que més endavant serà alt empleat de la Diputació de Barcelona. Va arribar a escriure més de vuitanta poemaris, que compaginà amb la seva tasca d'activisme social i intel·lectual. Funda —amb Ramon Rucabado, Joaquim Folguera i Agustí Esclasans— 'La Revista' (1915-1936); participa en tertúlies literàries, com la del Cafè Continental; escriu dietaris de manera constant...

Alguns exemples de les seves publicacions poètiques són Intermezzo galant (1910), L'ofrena (1915), Elegia (1925), Variacions líriques (1934), Via Crucis (1947) o El mirall de Déu (1951).

Contingut elaborat per Margalida Galmés.