Quan les penyes són esmicolades 
reblits de pasta els seus capricis. 

Les tumbagues reposen de panxa 
cansades de fumar-se els dits 
el brollador panteja esgotat 
de sortir pel sempre forat 

Quan les penyes són esmicolades 
reblits de pasta els seus capricis.

 Tornar a córrer excitat
 d’arribar a la pesquera
 i asseure’m escarrinxat 
amb el poal i la pasteta 

Eixancat a proa peus en remull
 el pa i sobrassada cuita 
clapes de negre i blanc 
no pas reserves i somriure formal 

Un llagost em mira la corbata 
tot extranyat del meu posat 
fa ganyota i treu les ales 
i amb un bot, adéu siau 

Quan les penyes són esmicolades 
reblits de pasta els seus capricis 

Sentir es sol de migdia 
ajaguts davall l’ombra 
de terrossos envoltats 
volant l’amor com a moscards 
a l’esclafat fruit de la figuera.