La paciència s’esgota

passant per sobre teu

Pareix que som ahir!!

La síndrome d’abstinència al calendari

em fa repetir

les mateixes frases diàries de cordialitat

benvinguda i comiat

la calor o l’humitat

Pareix que som ahir !

Provoca alderulls d’entusiasme

es meu salut al director

que hem torna a mirar el clatell

les galtes i les barres plenes de pèl

mirada minvada, aspecte evident

L’hi vaig intentar explicar

mentre seu rostre transmutava

que tenia hora demanada

per retallar aquest muixell

-es clar que aniria polit

si sa guàrdia civil

un kilo de coca al de la barberia

no li haguera aglapit-

La paciència s’esgota

passant per sobre teu

Pareix que som ahir!

l’hi vaig dir al primer “guirí”

que hem trobà de pit.

Fortament impressionat

del meu comportament nadiu

respongué al meu estímul

amb somriure agraït

Pareix que som ahir

quan he baixat al bar

asseguts, envoltats de tassons

bramulaven amb nostàlgia

cançons del seu país

dolent seva merda de vacances

La paciència s’esgota

passant per sobre teu

Ja mai més, serà com ahir!

Ara sóc un assassí!

Agafo el sub-fusell

i començo a disparar;

contra clients i personal;

batagoten ses darreres espolsades

dins una llota de sang;

El dilecte director penjat

al bell mig de l’oficina, nu;

amb es senyals a la mà

a tots ara dóna la benvinguda

amb seu somriure especial assajat;

Curiosa la forma

de la pell greixosa

al safareig surant,

tothom s’hi pixa ara

amb l’espinada destrossada;

I als balcons tot són ullets

que guaiten tremolosos;

com cal foc a l’escala;

com un cap bloqueja un ascensor;

com corren cap al mateix lloc;

fugint de la valenta flamada

que batejo amb el meu plom.

Ja mai més, serà com ahir

Ara sóc un assassí