Passeja una mossa
 d’ortopèdies una bossa
 empenyent un cotxet
 de rodes de fusta. 

El vestidot gruixat
amaga l’anorèxia 
ulls blaus de nineta petita
 estalonats sobre rostre sec. 

De roba de nylon es cotxet
 nafra al caparró
 cameta embanada 
un nin ben estret 
sempre amb la mateixa posició 
bateria esgotada de plàstic infantó. 

De sobte en passar un cotxe, 
l’empeny sens compassió 
redolen trossos per terra 
ella; serena com un falcó.

Esblanqueït baixa el conductor
 ulls oberts, quasi bé sens parla 
en veureu tot amb fredor 
cala dits a les butxacons. 

És la parricida del carrer Assumpció 
la que perdé tres fills sota el camió 
per tal de recobrar fiança 
d’assegurança del menor 
sacrificà seus fills 
per viure millor.