MAROR EN NO-RES, espai,
forat que no serà mai
eixorc sinó cert bressol.
I tot perquè la primera
ona de lluor sencera
l’inici serà d’un sol.

D’un sol que no se sap sol,
esglai, buc, força en trespol
per alçar futur, sement
en cant d’adob. També vida
plena, roda, pols eixida
del batec de l’excrement.


NO SABEU de la força 
magnètica del cos,
del meu savi xuclar
de l’aire, nits, triangles,
calvari lucratiu.

Jo sóc lo foll Andreu,
sabata sempre d’un cim,
cercle sempre pensat,
arc i cor despullant
somriures a l’alcova.

No sabeu de la força
superior del clam
en honor panteístic
d’un néixer que és bellesa,
primavera inflexible. 

Jo sóc lo foll Andreu,
el Bartomeu i el Carles,
l’Aina i la Maria,
mascle i femella sóc:
el calze i l’espasa.


AGAF LA TEVA set
-oh! bigoti d’aranya-
i el teu saber obrar
per sobre lleis i corns,
et prenc el crec i l’aura.

Agaf la teva set
-oh! bigoti d’aranya-
i menj la teva nòmina,
també el teu bes i espelma,
un Senyor en majúscula.

Agaf la teva set
-oh! bigoti d’aranya-
i rec el teu jardí
i faig net el teu cotxe,
jo sóc tu, tu sóc jo.


L’AMOR ET TROBA, t’agafa
i t’enganxa i et fa seu.
Et posseeix mes no embafa,
el seu suc suor d’un déu.

I jo et vull però tu no,
et ventes ben poc a poc,
a la meva boca un toc
i al meu cor, decepció.

Et veig sola i massa trista,
desafinen els teus mots,
potser siguis nihilista
i una mica jo, ell, tots.

Indiferència? No.
Sóc lleig, malcarat? Tampoc.
A la meva boca un toc
i al meu cor, decepció.


NAIXERÀ EL SOL, serà recull
d’estacions, éssers i esquitxos,
mil requisits per crear somnis
i ser per a tots amic i amant

que comparteix amor de vida
i també flors potser en èxtasi.
Naixerà el Sol, serà recull
d’estacions, éssers i esquitxos,

esdevindrem crineres mare
i serem música, paraules
plenes d’espurnes en treball,
càntics en càntirs i en remull
naixerà el Sol, serà recull.


MAI MÉS CALLAR, mai més callar,
mirar-te als ulls, dir-te la meva
i en el teu seny trobar recer
davant mentides que ens ofeguen

perquè siguem com les clovelles
d’aquells pastors també polítics.
Mai més callar, mai més callar,
mirar-te als ulls, dir-te al meva

i ser capaç de volar net
i pensar bé essent un home
que diu la seva fora por,
veu contundent sense parar,
mai més callar, mai més callar.