''...ni en nom de l'un no em cagaré
en l'altre, prô sí que ho faré 
en els que em volen fer triar
per força.''

>
Ui, no sé pas com m'ho faré
2
/179
Ui, no sé pas com m'ho faré

Ui, no sé pas com m'ho faré

[...]

io ia iu dit, que estic venint

(sí, estic venint, estic venint)
prô que consti que no us he ofert
res, ja que ni sé bé del cert
si sóc algú o no ningú,
ni tampoc sé si tot és u
de vida i mort, de Dins i Fora
de vós i jo, de segle i hora,
de terra i foc i aigua i aire,
de poc o molt, bastant, no gaire,
algú, ningú... o qualsevol: 
per tant no preferiré el sol
a la lluna, ni vice-versa,
ni el pa amb vi i sucre a la flor inversa,

ni en nom de l'un no em cagaré
en l'altre, prô sí que ho faré 
en els que em volen fer triar
per força. I ara vull contar
no sé ben bé què (qui ho pot dir?)
(ja es veu que no em vull definir,
ni a mi mateix ni cap dels altres
tot i que més d'un, de vosaltres,
no para mai de definir-se
dient-se que és digne de dir-se
daixonses, i de tal tendència,
i a sobre amb la suficiència
de venir-me a dir què sóc jo:
de fet, si sóc o no sóc bo:
si t'ahn definit t'han jutjat,
i com que sembla demostrat
que som dolents (jo no m'ho crec)
antropòfags que fem el tec
de carn humana (que si no

no ens "caldria" llei ni senyor)  
per controlar-nos el cervell  
els amos s'han fet un castell  
emmurallat, s'han fet les lleis,  
s'han organitzat -com uns reis  
el món de la presó i la multa  
(per menjar tranquils ells): resulta  
que a més d'haver-nos definit  
(sense saber com som de nit  
ni de dia) i a més d'haver-nos  
jutjat, a més poden voler-nos  
ventar coces, bé prou que ho fan. 

És per això que estem tots tan  
ben amagats a dins del cap  
nostre, pobre cap que no sap  
exactament res de què va,  
mentre el món, que no sap què es fa,  
vol que treballem, que ens salvem,  
que ens apuntem a algun harem  
a algun ramat, que fem alguna  
cosa, que conquistem la lluna  
d'alguna manera: doncs bé,  
com que encar no sé què faré  
m'entretindré somiant truites  
i des d'aquí baix, sense cuites  
ni pressa ni pujar-hi mai  
et miraré, rodó desmai  
de l'espai, per tu va aquest vers  
lluna, [pecat d'un univers  
que és massa amic meu] perquè balles 

el ball del fènix, de les falles, 

ENRIC CASASSES
La cosa aquella, 1991