Els nostres cossos  
junts fins als ossos  
pengen dels ulls  
a cor què bulls  
i em podeu creure  
que li vaig veure  
l'os del seu crani,  
no el sucedani  
del maquillatge  
sinó l'estatge  
del seu alè,  
el punt del què  
d'enllà de tot  
on no va el mot,  
només puc dir  
"la coneguí"  
  no sé res més
del que després
degué passar,
com va baixar
al poble tosc,
si feia fosc
o clarejava,
ella era esclava
de llei horària
de proletària
i amb un petó
prometedor
s'acomiadà
ja l'endemà.
Jo me n'aní
així així
a un altre poble.

S'hi explica una nit d'amor a l'Estartit, fugint de les discoteques, pujant a "l'aspra muntanya".     (Sala 2006)