El primer cop que et tinc entre els meus braços
fa fred. Sense adonar-me'n, ple d'amor,
sense voler, desfaig el teu error
de boja i d'ignorant dels propis passos.

El segon cop, anant cap als teus braços,
món, coco, veu l'amor, nega l'amor
dient "nen, corre, fuig, és un error"
però els teus ulls són l'imant dels meus passos

i el tercer cop hi ha llum entre els teus braços
i caic al pou tenbrós de l'amor
i sóc l'horror, sol meu, i em dic error,
el pas més alt dels teus esperant passos:

mig-estiu i migdia, quan el sol
filustra el seu cor fosc al fons del pou.