Quan l'hivern puja als ulls i el plor ja es gela  
i el pensament comença a encarcarar-se  
i ja no raja re sinó suor 

és quan el preu de molta i mòlta pela  
acut la por tapant el mur del càrcer  
i et torna els plors pensats sots cobertor. 

La sensació d'estar viu s'aguditza  
i el cos no gosa fer cap moviment  
quan sent la punta de cada urpa i dent  
d'un animal que el té i l'immobilitza 

sense fer mal, grunyir ni fer la guitza,  
com si et digués "si et mous, ja has dit amén"  
i tu només saps foll estar content  
perquè no et mata el llop que t'esclavitza.