La mort m'ha dit callant, callant a crits:  
 tens un país ben teu,  
és fosc i fondo i crema com la nit  
 i bufen vents de neu.  
Molt dolçament m'ha dit que m'hi morís  
 i no m'ha sabut greu,  
que avui he vist un ametller florit  
 i m'he cagat en déu,  
m'han mirat ulls d'amor, bons, atrevits  
 i m'he tancat dins meu,  
que ja no sé què dic, no sé què dic,  
 que no sé dir ni adéu.