Diu: déu, do'm un senyal, vejam si sé llegi'l:  
una nena petiua en un balcó tot un matí cridant hola! cridant aigua! aigua!  
al veí que arrega el carrer.  
La llepada de la llengua d'una vedella fent de pont  
entre un prat i un camí,  
entre un morro negre i una mà blanca.  
Cinc aguilots i una àguila descalços ballant en cercle  
al pont de pedra pla mig pam sobre l'aigua, l'aigua  
rugint salta i s'esberla en mil gotes vibrant, brillant i fugint  
com les puntes dels dits de l'àngel de l'ànsia  
entre les roques dures del pensament, polides perquè són quietes.  
Diu déu do'm un senyal i si més no un xigarro.  
Una boira enfosqueix els voltants de l'hostal  
i l'atracció dels aliens fa que uns quants s'hi precipitin  
amb blat a la mà esquerra i cartes de joc a la dreta.  
El bergant s'agenolla a rentar els peus de la monja que després  
fuig corrent, deixant un rastre de flors de ginesta.  
Un borratxo demana els papers a un policia.  
I déu diu té, controla'm la barraca mentre faig la migdiada.