''Neix la corona de més preu,
la que no es posa mai ningú,
la que portem i no portem jo i tu.
Qui s'atreveix i ho sap no ens ho retreu.''
Ens unim tant que no! no! no!
em faig tan pur que em torno obscur,
ens barregem, i això no es fa,
no sé qui sóc ni de què va,
mai s'ha fet res de tan impur,
ens podrim junts en la foscor
i em torno un altre, qui serà?
qunia mà és teva? quin meu peu?
Neix la corona de més preu,
la que no es posa mai ningú,
la que portem i no portem jo i tu.
Qui s'atreveix i ho sap no ens ho retreu.