Per evadir-me de les evasions
de llum diürna però artificial
he de fugir
cap a la nit, entrant
al món real.

El món real està fortificat,
l'amaguen massa bé tantes manies,
manies encarnades en companys,
en amics i enemics
i el fossar que l'envolta
costa una fortuna i les parets ,
sóc jo, tenen poques obertures.

A dins, el paradís, a l'altra
banda dels excessos i
de la misèria, conté
poquíssims mobles i l'habiten
l'angúnia i l'esperança, quatre
ànimes en pena responsables
de tot l'espai de la nit a les fosques
perquè no sigueu mòmies
fosforescents.