Les arrels de l'arbre estúpid  
també són fondes, molt!  
Xuclen i viuen de la vergonya  
(la mala honra).  
La seva força i el seu ciment  
és l'egoisme -mala balança-  
(mala gelosa!). 

Tronc de por branques de pors  
fulles disfressades de fulles.  
La bella flor de la mentida. 

L'antic gran arbre aquest  
-l'estupidesa, dic-  
ho aguanta tot i tot  
el fa aguantar dret i potent. 

Per a l'amor que inventes  
el meu pobre esperit és un ocell  
quel meu cor al bec  
se'n va volant  
deixa aquest arbre estúpid  
i jo he he ha ha jo ja  
no sóc del món.