Per tu i per no cremar-te més el viure  
i per no rebre més castanyes a la cara  
i pel deliri i cansament de l'amargura de l'amor  
una nit de dissabte en plena festa a la gran plaça  
vaig adormir-me entre la gent al peu d'un arbre. 

Quan em desperto el foc m'envolta  
és un cercle de foc el que em desperta a la plaça deserta  
sols queden sis o set últims borratxos  
tot déu és altre a dormir  
sols queden sis o set últims borratxos  
amb paperots i paperots al meu voltant han encès foc  
i el foc en sa escalfor m'ha despertat i ells m'amenacen  
un m'ensenya el puny tancat davant del nas  
l'altre em diu mots dolents  
però ja veig en veritat i entre lleganyes  
que ni em fan por ni em volen mal. 

Només dos homes queden fora d'aquest cercle  
un el teu home immòbil que s'ho mira a part  
l'altre el filòsof que em voldria defensar  
però està tan begut que no s'aguanta  
i cau per terra i trenca  
la visió del foc i jo  
me'n vaig al llit a casa i tu  
què havies dit aquesta tarda?