''Si estic estona amb tu
quedo reduït a tan poca cosa i a tan
poquíssima cosa
i em faig tan fluix
que esdevinc res...''
2
Ben amagats al fons d'un cau que no és nostre, en una bombolla de llum, masteguem la nit i celebrem per dins la lluna plena. Les ales et pesen molt. I sento com et toca la llum d'un sol de migdia, al cim de la muntanya i amb la ciutat als peus. La mar et roba les mirades.
4
Si estic estona amb tu
quedo reduït a tan poca cosa i a tan
poquíssima cosa
i em faig tan fluix
que esdevinc res, un punt, un quasi re,
i sols em queda o ja sols sóc
la pura essència
la pura essència meva
i és com si fos pecat
esser tan poc, tan pur, tan poca cosa,
és com si fos pecat
esser tan poc, tan pur
i quasi em sembla que ni m'atreviria
-com si estigués mal fet-
que no m'atreviré
a complir
el teu encàrrec
de vés a la bodega amb la botella buida
i digues que te l'omplin de vi blanc
i el taverner me diu que en té del de vuitanta,
del de noranta i de cent
-Doncs posi'm el de cent, no?
I pim pim pim me'l posa, el pago,
surto al carrer
vinc cap a tu
ja tinc el vi
sóc poderós.