sóc la púrria sóc el pària
dinamita medecina el colomar
déu la parra i a l’estiu
meló
la casa per la finestra
via fora i aragó

a maria llamp te mati mare fill
la pedrera siciliana
i la closca pirinenca la follia del montseny
tomatina sang i fetge pedra i pa
la butxaca foradada i a partir-nos el crostó
i algun cop la corda acaba que s’acaba i s’ha acabat
aragó

sóc l’incendi al cementiri
la primera rel de planta
el barranc de la barraca marieta de l’ull viu
sóc els morts de l’any quaranta i una poma per la set
els bastons que fan la dansa i la sortida del fogó
i si ve que van mal dades
som més obvi i més clar
que la fi d’en serrallonga
i el començament de què
aragó

aragó

                             la poesia tot just ha començat 
                         i és plena de virtuts inconegudes