''Tots els nens, fascinats i sense perdre'l de vista, són l'anxaneta lleuger que s'enfila fins a dalt de tot de l'atreviment.''

>
L'anxaneta (fragment)
112
/179
L'anxaneta (fragment)

Tots els nens, fascinats i sense perdre'l de vista, són l'anxaneta lleuger que s'enfila fins a dalt de tot de l'atreviment. Mentre existeixi aquesta alegria del xiquet enfilat damunt dels hòmens per saludar l'espai, els ocells, [...] mentre existeixi aquesta serietat dels castellers que aguanten la llibertat del nen desafiant una de les lleis més dures, la de la gravetat, mentre la solidaritat enfaixada i encaixada ens doni símbols transparents com aquest del nen que engega la por enlaire als quatre vents transformada en victòria dels hòmens sencers i units, considerem que la setmana ha valgut la difícil pena de treballar els uns per als altres i tots perquè els nens pugin drets. És un monument perfecte a la vida, a voltes tremolós, a vegades cau. 
  

ENRIC CASASSES
El poble del costat, 1993