Un acord harmònic
de paraules altes
bellesa endins 
penetra.

Una potser dissonància
i encara crema més.

Ens envolta un vol immens de galàxies,
la nit inacabable, i acompanyen
infinits mons
aquestes mans,
aquestes quatre notes, lireta,
aquestes quatre notes liró.

Som instruments de la cançó
cantats per ella.
Que ella ens acordi, ens concedeixi
a cada pas
a compàs
el to que toqui tocar
i quan li sembli
que correspongui,
quuan ella vulgui,
quan li convingui,
quan ja li vingui
que faci el ple.

I el fa
i esclata i
després
passat l'esclat
passa un airet
molt fi
de melodia...

I ja al final
un acord trencant-se
-pètals de cendra desfent-se en polsim-
cau sobre nosaltres.