La fe mou núvols
Jaume Sisterna, Home enlloc

Estirat sota els motors
d’esquena a terra
d’esquena a terra
vaig guanyar la meva pri-
mera pesseta
mera pesseta
un estiu en un taller
mirant d’aprendre
mirant d’aprendre
on cau el carburador
i altres perles
i altres perles
i un dia un home un client
ve i m’aconsella
ve i m’aconsella
fora a la porta al carrer
deixa la feina
deixa la feina
no llencis la joventut
a la misèria
a la misèria
que hi quedes encadenat
i és una merda
i és una merda
no li vaig fer sí ni no
perquè un no pensa
perquè un no pensa
però un dia al cap d’un temps
coincidència
coincidència
un altre home un conegut
de la mestressa
de la mestressa
un planxista mig veí
va i m’interpel·la
va i m’interpel.la
que no et convé treballar
que són cadenes
que són cadenes
si te’n pots escapolir
deixa la feina
deixa la feina
i amb això doncs ja eren dos
i aquell divendres
i aquell divendres
vaig cobrar l’últim meu sou
i au a reveure
i au a reveure.
D’ençà d’aquell dia mai
ni per sorpresa
ni per sorpresa
no he tingut un treball fix
faig el que em sembla
faig el que em sembla
i el que em sembla que haig de fer
i si ho vols sebre
i si ho vols sebre
viure sense treballar
vol molta feina
vol molta feina.
Els dos consellers no els he
tornats a veure
tornats a veure
i no recordo ni qui-
na cara feien
na cara feien.
Aquí els dono grans mercès
d’aquella empenta
d’aquella empenta.