E l'arc ont son fach l'assai
Azalais

Quan els llavis creixien contra els lla-
vis i -i un dit s'aventurà a la galta.
Quan l'abraçada se centrà al clatell
i a les arrels del coll i de l'espatlla.
Quan et vares asseure en angle agut
i els pits recorregué una esgarrifança.
Quan els ulls es clavaren en els ulls
i ni la mar ha sigut mai tan ampla.
Quan a les mans ja no els bastà ser mans
i van posar-se a aprendre altres llenguatges.
Quan fórem tot alhora arquers i arcs
i fletxes apuntant-nos a nosaltres.
Quan la sageta ens encertà a ple vol
i l'endemà mateix ja caminàvem.