Tancant l'altre ull mirava dins el canó de la flauta.
Tapant-me l'altra posava una orella a la caixa del piano.
Amb totes dues mans i amb compte capgirava el timbal.
Però no vaig veure res ni es va sentir res ni en va sortir res.
La música havia desaparegut se m'havia esfumat.
Si és que mai m'havia existit o me n'hi havia hagut.
I així doncs m'envoltava un semicercle d'instruments silenciosos.
Silenciosos i immòbils de tan atents. I em vaig fotre a cantar.
Al so famós del cantaire esgarriat foraviat del pa perdut.
En sense músiques ni músiques. Només cantant bru.
Bru i ben marcat.