''Viatjava per la muntanya russa
amb inconsciència i vertigen.
I veia ciutats perifèriques,
trens de rodalia en vies mortes.
Vivia en pensions immundes...''
Els moments àlgids s’esvaïen ràpidament
i sorgia la decrepitud.
Viatjava per la muntanya russa
amb inconsciència i vertigen.
I veia ciutats perifèriques,
trens de rodalia en vies mortes.
Vivia en pensions immundes
on els amants respiraven els llençols de la parella
anterior.
Vivia a la muntanya russa,
plaer i dolor formaven un mateix rostre.
Ella sempre hi era.