I  
Com un poema empresonat en el joc 
assistia a la derrota davant del sentiment, 
es veia solcat per tot allò que era ella, 
la seva intuïció física 
o l’aparició dels seus objectes.

     II  
El seu perfil dibuixat en el tors un de la nit, 
en el contacte, en el contrast, en el sexe: dilació. 
La mort, l’absència. 
El retorn, l’ideal, la vida.

     III  
La sortida era aquella mentida en paraules, 
la prestidigitació, preludi obscè, 
la suggestió, la droga 
i el plaer, efímer.