Corro i no tinc pressa, 
camino sense forces, 
treballo sense necessitat, 
tot el dia, 
estimo sense rostre 
i vaig a cites sense hora 
volent trobar el que no vaig buscar 
quan podia i no en tenia ganes. 
Ara, bec sense set, 
acabo cerveses tirat a la plaça del Sol, 
contemplant la punta de les sabates 
com si fossin una posta de sol bruta. 
Miro l'escot de la cambrera 
i recordo la teva veu sense arrugues, 
la teva ànsia sense retrets 
i l'escalfor del teu amor 
sense confiança, sense compromisos, 
sense temps a acomplir, 
l'escalfor del teu vell amor com a meta.