Asseguts a la taula tota la nit conversen. 
Beuen conyac i fumen, un pic i un altre pic. 
Si els veiéssiu diríeu que són folls renegats, 
adults amb poca son que van matant el temps 
sense massa recança, sempre desenfeinats; 
i es miren de reüll cada minut que passa. 

Els escambrins que juguen són una mera excusa 
per conversar un poc més i demanar més coses, 
prendre un altre cafè o contar una primícia; 
fetes intranscendents que es divulguen pel poble 
i que tothom ja sap, des d'un caire distint. 
Amb mal ull no els miràssiu, ni els féssiu mai la contra. 
Així estan avesats i no ho tenen per vici. 
Absorts en la tertúlia, amb el renou que vessa, 
únicament reparen l'eufòria dels externs. 

Quan la fosca serà tan densa com l'insomni, 
empesos pel costum de vetllar sense presses, 
retornaran a casa, lentament, pel carrer, 
i el fum de la taverna, que congria el secret 
de tantes coses dites, cavil.larà en silenci, 
molt més espès i agre, amb el llum apagat.