Etern estupor, tot ha d'esser inexacte 
tot ho vull inexacte: l'arbitrari 
ordre del record, el demà imprevisible 
com el dibuix dels cossos als llençols 
després d'hores esbandides, quan l'amant 
sota l'amant, l'amant dins l'amant, 
exhaurits, es freguen i es xuclen 
amb xipolleig de sang: país de foc 
i d'innocència. 
                   Inexacte com el vol 
de la ploma o el cant de l'ocell, 
mudable com foren els déus d'un temps, 
o la mar o els rius proverbials; 
i tanmateix és vida, tot té efecte, 
com la gota de cascall als llavis de l'infant.