Quan va morir en Franco ens passejàvem per les Rambles, 
ho celebràvem com si haguéssim brandit 
nosaltres mateixos un bisturí sagnant, 
els que havien patit, els que havien fet doblers, 
els ressentits, els morts, 
els dies s'escurçaven, 
el terra era humit i brut; 
ben mort; quan l'enterraven, 
quan el seu taüt pegava contra el fons, 
vaig penetrar la meva amant. 
Escoltàvem la ràdio al llit; 
en aquell moment vaig pensar que el símbol 
era la vida contra la mort. 
Ella no estava convençuda que allò significàs 
exactament això. 
Ara no sé què vol dir, m'estim molt més no saber-ho. 
Tanmateix ho sospit, 
tant se val, però. 
Al vuitanta-u, novembre, 
feia sis anys que ja era mort, 
vaig entrar a classe amb una bossa plena 
d'ampolles de xampany. 
Vaig tenir un cert èxit.