* Tens una fufa dolça i ben sucosa

* el suau revolt netíssim natges badades

A l'estiu t'estim perquè t'estim 
i és perquè em sembla més que el sol 
t'estima molt massa més que jo 
i és en la teva pell colrada 
que veig com avellanes als teus ulls.

No sé per què t'estim quan és l'hivern que arriba, 
però t'estim molt més que el sol t'estima; amb tot, 
la saba descansa als teus ulls, i per ventura 
alguns llampecs xisclen i et suren per la sang 
com a monedes d'argent d'un altre món.

Quan la tardor ens sobta i ens arriba 
qui sap si jo t'estim o si t'enyor, 
els avions em duen molt enfora, 
a ciutats més enllà de la mar 
on, si et cridava amb tota l'ànima 
fora del cos, tan sols no estic segur 
que ni tu mateixa em poguessis escoltar.

No em demanis tampoc si t'estim en primavera 
o t'ensum entre el pol.len i la pluja o a la sang 
que torna a córrer, o no sé si t'estim encara més, 
o potser encara menys per estalviar estimança.