Per què em sembla ferit aquell home
que veig des d’enfora, damunt les roques?
No hi ha sang al seu pit, el sol que es pon
darrere els turons del port no arrenca
del pòmuls eixuts ecos d’ossos grisos,
ni un crit, ni un gest de mal. Les ones minses,
quasi de mercuri unglat de vessa,
són una imatge que m’apunyala el cor.
El meu doble, el meu mirall dansa
amb peu maldestre a la corda fluixa.