Sols la mort ens salva del ridícul. 
 PERE QUART, gràcies. 

Arrauxat, apareix al costat de l'esquelet  
d'un citroën d'abans de la guerra,  
nas-mal-pastat, fet un jaques. 

Sembla moll però és cabota,  
foll repetit, gitat d'esquena al mar,  
negat  del tot als afalacs del vent, 

cuetejant com peix  
agafat per la ganya. 

Tanmateix, pretenint justificar-se,  
fent un crider tot sol, dient coses  
que a ningú no importen, importunes. 

Pedacer furtiu, de bulímia afectat,  
cercant la veritat, empès pels anys,  
a aquest solar vacant encara  
-hom no sap per quant de temps-  
entre munts de fems  
més o menys saludable. 

Quin tipus guillat! Vora un safareig buit,  
invadit d'ortigues i de runes,  
ha deixat uns quants mots  
arbitraris, mots inscrits  
amb lletres capitals,  
decrèpites.