Que un incendi de sang devasti la mentida

Emmirallat de mar, l'infinit em defensa 
de la por i del dolor. Faig camí amb la quimera. 

Arrelat dins el temps del jardí de les roses 
ara respires nards, codonys i mandarines 
salvatjament donat a les fruites exòtiques. 
Has afirmat la vida des d'una identitat 
infidel a les serps i als escurçons, innocus 
si tenses la mirada METÀL·LICA a la llum 
de l'horabaixa, sull, allunyat a l'angoixa. 
Reprens els exercicis contra la flor del card 
i esgarrapes enyors de bellesa salvatge 
sols per restituir la utopia del foc 
i del lleó, semblança de l'adés de la vida. 
Perquè has lluitat rabent contra la por i ses causes, 
domestiques recances enfront de l'espadat 
on resisteixes lentes hores de melangia. 
Lluny bufa el vent xaloc. Ja ve la tramuntana. 
Desferma el teu llaüt, digues adéu al port, 
que s'allunya dels ulls repuntats per les llàgrimes, 
i navega el teu somni mar endins, cap a l'alba.