Vaig veure com el sol incendiava el cos, 
la pell de l'aigua tota, planura de mercuri, 
espill de la taronja immensa o testimoni 
d'un nou virolament vencedor de l'angoixa. 
I la nit es torbava a posseir la terra, 
i l'alba galopava damunt un cavall blanc, 
intentava colors, matisos de la vida. 
Tot semblava un miratge de les hores guanyades 
però era la bellesa treballada als sentits 
i al pensament alhora, cristal•litzat miracle. 
D'ara endavant -vaig dir- estimaré el cel blau, 
i l'escuma dels dies, i el verd de les savines, 
i el sol despietat que esberla terra i pedres. 
D'ara endavant -vaig dir- estimaré la mar, 
i els pins que ara la besen, i les platges daurades, 
i els colors que m'han fet endevinar la llum 
al fons dels meus ulls foscos, plens de mata i llentiscle.