Homenatge a Josef von Sternberb

 1

Una ciutat, recança d'occident, 
o un cigne blanc que es renta en un bassal 
de sang i papallones o roselles. 
Ara ho saps cert: la terra és casa teva 
i res humà no et pot ésser estrany. 
Si no la veus mai més, esborraràs 
l'empremta del seu rostre en la memòria.

 2

¿Era només un jugueta nova, 
un blanc nenúfar, flor d'aigua estrangera, 
potser una dona engabiada, amb pedres 
a les plantes dels peus? Demanes joc 
perquè voldries fer saltar la banca. 
No decapitaràs nines de cera 
si encara enyores fe i amor eterns.

 3

La vida en joc al roig; i no va més 
cap a la mar el desig, cap a la mort 
la sang perversa, la vulgar alegria, 
el preu tan baix del pler, de la tristesa. 
Shangai és la recança d'occident 
i una bolla de vori que assenyala 
tota la por del blanc, la seva culpa.

 4

Shangai és el desig, la por de perdre 
la vida sense amor, l'ona perversa 
del teu secret anhel, la melangia. 
Shangai, un cigne blanc en el bassal 
de sang i llot color de papallona, 
ara et convida al foc de la rosella. 
¡Tot al quaranta-vuit, senar impossible!