''Dins l'aigua del poal torna, inclement, 
des de l'oblit més fosc a la memòria. 
Ulls tendres que et miraven sens paraules 
en el teu temps feliç. Ara ho recordes. ''

>
Ofèlia
15
/19
Ofèlia

Ella existeix perquè tu l'estimares 
ulls clucs, devot. Era una rosa roja 
i amb flaire et perfumà tota la vida. 
Dins l'aigua del poal torna, inclement, 
des de l'oblit més fosc a la memòria. 
Ulls tendres que et miraven sens paraules 
en el teu temps feliç. Ara ho recordes. 

JAUME POMAR
Llavis de marbre blanc, 1992