''Dins l'aigua del poal torna, inclement,
des de l'oblit més fosc a la memòria.
Ulls tendres que et miraven sens paraules
en el teu temps feliç. Ara ho recordes. ''
Ella existeix perquè tu l'estimares
ulls clucs, devot. Era una rosa roja
i amb flaire et perfumà tota la vida.
Dins l'aigua del poal torna, inclement,
des de l'oblit més fosc a la memòria.
Ulls tendres que et miraven sens paraules
en el teu temps feliç. Ara ho recordes.