''Del son, grosser, ja en parla Sigmund Freud; 
Tots som el pacient número u 
I un llavi destenyit no és tabú.''

>
M'allegro e canto nella stagion novella (Bocaccio)
11
/28
M'allegro e canto nella stagion novella (Bocaccio)

A l'entrada del temps clar -eia! 
Per joia recomençar -eia! 
E per gelós irritar -eia! 
Vol la regina mostrar -eia! 
Qu'el'es si amoroza. 
A al vi', a la via gelós 
Laissaz-nos, laissaz-nos 
Ballar entre nos, entre nos. 
             Dansa peitevina (Anònima) 
 

[54]

Ballem peus nus a l'alba nova! (I ella, 
Algues i sol, mostra un genoll precís.) 
Llancem el disc muscle tibant! I ensella, 
Que jo só Dionís i só Narcís.

Junts, enfilem la palanca; i querella 
El satirell de baix, i l'indecís, 
I afanya't a colrar monyó i aixella, 
Que'jo só Dionís i só Narcís.

Sota l'ombrel.la em plau veure com pella 
La teva cuixa d'or en l'areny llis, 
I del cel del teu front ésser l'estrella!

Oh la doble natura: Jo, com ella, 
Oòs Usura i Aventura; bis; 
Que jo só Dionís i só Narcís. 
 

[58] 

                    Record de Roses, 1918

Porta les xifres ben altes! I tomba 
Riba de Mar enllà: Som el jovent 
De mil nou-cents divuit, i dins un rombe 
Encabim la Natura i el Moment.

Qui diu, il.lús, que deu per deu fan cent 
Si el diumenge s'enlaira en una bomba 
I cal dur vesta per fer un art docent 
I pintar el sol morent en fràgil tomba!

Qui crida irat, si ens domina l'esport 
Del submergir que fem, fora de port 
(Quan brollen llums sota les aigües manses),

D'un 1, un 9 i un 8, d'un vermell fort, 
I escoltem Bach en un llagut estort 
D'un naufragi dels temps de les romances! 
 

[59]

                    Record de Sitges, 1919

Corren els trens d'estiu sota vitrina 
I el mar, tot blau, per un tub de carei; 
Passa'm, ple d'algues i sal, el botei 
I acaba'm de pintar de purpurina!

Entre els grisos i el verd de la bina 
Ajustem-hi el vermell; a la Remei 
Se li inflen els pits sota el jersei 
Mentre fem els catorze de benzina.

Ens banyarem de frac: Som a l'introit 
D'aquest diví migdia, i a cad'ú 
Li cal esquif i un braç llarg i segur.

Del son, grosser, ja en parla Sigmund Freud; 
Tots som el pacient número u 
I un llavi destenyit no és tabú. 
 

[60]

              Record de Port Lligat i d'Agnès, 1926

Nus i florits premem dins l'ample cup! 
En fer-se fosc posem lleba a la porta; 
Em fa por el teu malai de boca torta 
Que m'enfoca el farell si en mar m'ajup.

Pintaré boca i gropa dins un cub; 
I això ho fa el temps. L'aire d'ací m'emporta 
A ponents broms, i al peu d'una aigua morta 
Assaig els colorants d'insòlit tub.

De les ciències faig el meu oci: 
Les mans mouen polígons de setí 
I em dic que Y és funció de Ics

Mentre almívars i mels vessen del cossi 
Que aple sol, entre mols i rocs antics 
Guardes, Agnès, amb ulls de quars hialí. 

JOSEP VICENT FOIX
Sol i de dol, 1947