''Del son, grosser, ja en parla Sigmund Freud;
Tots som el pacient número u
I un llavi destenyit no és tabú.''
A l'entrada del temps clar -eia!
Per joia recomençar -eia!
E per gelós irritar -eia!
Vol la regina mostrar -eia!
Qu'el'es si amoroza.
A al vi', a la via gelós
Laissaz-nos, laissaz-nos
Ballar entre nos, entre nos.
Dansa peitevina (Anònima)
[54]
Ballem peus nus a l'alba nova! (I ella,
Algues i sol, mostra un genoll precís.)
Llancem el disc muscle tibant! I ensella,
Que jo só Dionís i só Narcís.
Junts, enfilem la palanca; i querella
El satirell de baix, i l'indecís,
I afanya't a colrar monyó i aixella,
Que'jo só Dionís i só Narcís.
Sota l'ombrel.la em plau veure com pella
La teva cuixa d'or en l'areny llis,
I del cel del teu front ésser l'estrella!
Oh la doble natura: Jo, com ella,
Oòs Usura i Aventura; bis;
Que jo só Dionís i só Narcís.
[58]
Record de Roses, 1918
Porta les xifres ben altes! I tomba
Riba de Mar enllà: Som el jovent
De mil nou-cents divuit, i dins un rombe
Encabim la Natura i el Moment.
Qui diu, il.lús, que deu per deu fan cent
Si el diumenge s'enlaira en una bomba
I cal dur vesta per fer un art docent
I pintar el sol morent en fràgil tomba!
Qui crida irat, si ens domina l'esport
Del submergir que fem, fora de port
(Quan brollen llums sota les aigües manses),
D'un 1, un 9 i un 8, d'un vermell fort,
I escoltem Bach en un llagut estort
D'un naufragi dels temps de les romances!
[59]
Record de Sitges, 1919
Corren els trens d'estiu sota vitrina
I el mar, tot blau, per un tub de carei;
Passa'm, ple d'algues i sal, el botei
I acaba'm de pintar de purpurina!
Entre els grisos i el verd de la bina
Ajustem-hi el vermell; a la Remei
Se li inflen els pits sota el jersei
Mentre fem els catorze de benzina.
Ens banyarem de frac: Som a l'introit
D'aquest diví migdia, i a cad'ú
Li cal esquif i un braç llarg i segur.
Del son, grosser, ja en parla Sigmund Freud;
Tots som el pacient número u
I un llavi destenyit no és tabú.
[60]
Record de Port Lligat i d'Agnès, 1926
Nus i florits premem dins l'ample cup!
En fer-se fosc posem lleba a la porta;
Em fa por el teu malai de boca torta
Que m'enfoca el farell si en mar m'ajup.
Pintaré boca i gropa dins un cub;
I això ho fa el temps. L'aire d'ací m'emporta
A ponents broms, i al peu d'una aigua morta
Assaig els colorants d'insòlit tub.
De les ciències faig el meu oci:
Les mans mouen polígons de setí
I em dic que Y és funció de Ics
Mentre almívars i mels vessen del cossi
Que aple sol, entre mols i rocs antics
Guardes, Agnès, amb ulls de quars hialí.