Delegàvem la mort per fosques travesseres 
Amb els braços alçats. I dèiem: Tu, qui ets? 
I aquell? Puix que érem molts, moreus, hi érem tots. 
Mireu: elles també, opulentament nues 
Amb els braços enlaire i moreues, al caire 
Dels abismes vesprals, en errívols trencalls, 
Collint de l'Arbre Intacte el fruit iridescent, 
O amb frèjols fils de nit teixint malla secreta. 

 Delejàvem la mort per burgs arborescents. 

Érem cors calcinats a l'octubre viratge 
Que arribàvem vençuts als suburbis tardans; 
Gustàvem, barbullents, els beuratges novells 
I ens vèiem transparents, i, torbats, ens miràvem 
Quan l'or dels àlbers mor i neixen les estrelles. 
Ens escoltàvem sords al bleix dels blats, plaent, 
Ensumàvem les pells i ens tocàvem, carnals 
Vora els frèvols mallols d'una mar que fumeja: 

 Delejàvem l'amor en els molls clandestins. 

Delejàvem fondals amb aigualls i fullaca 
I planyívoles fonts en nocturns santmarçals, 
Braços enlaire. I dèiem: Tu, qui ets? I aquell? 
-L'espantall de cad'u a la plaça sense armes, 
Bouers d'ull avetós plantats a la carena 
Per senyalar el camí d'impúbers penitents,  
Anònims ceretans amb fòssils a les mans 
Inscrits, elles també!, als almanacs de pedra-. 

 Delejàvem la mar, i érem troncs i érem brancs. 

Érem tots, braç alçat, herois sense llegenda,  
Matinada i crepuscle del dia indistint. 
Caminàvem balmats; ens aturàvem, erts, 
Reculàvem: I tu? I aquells? I qui són elles? 
(Vessàvem olis purs als patis mil•lenaris.) 
En la gran nit comuna érem somni de tots: 
Ombres d'ombres en creu - murmuris convergents! 
Damunt un mur de mar sense fossats ni portes. 

 Delejàvem plegats pels rocs del Cap de Creus. 

   Port Lligat, 1933