Mirar els ocells com els nois, i la boira 
Pel torrentol amb caramells de molsa; 
I, cap al tard -quan les mosses tardanes 
Cullen, ull dolç i persignat, les herbes 
I els glans d'embruix-, el serrat; ...o, a mig aire, 
-Darrere els faigs, allà on la nit udola-, 
Els traginers encorbats i somnàmbuls, 
Durs i arreluts entre els coscolls airívols, 
Com omplen bucs carboners i les sitges 
Parpellejants, amb llibres nous, diaris, 
Codis i fulls clandestins i escriptures 
Que firmo jo amb irreals omegues, 

 És bell i trist per qui, nat franc, és serf. 
 -Nit d'avets delirant! Nit col•lectiva! 

Trobar el pastor i els seus bous, vora els marges, 
Dòcils i purs i la mirada gerda, 
Amb neu als pics als fons de les pupil•les 
I prats rosats amb fontanelles clares; 
I, cor feliç i ple, dar-li el bon dia, 
I us diu qui és: carranc i fill de bruixa, 
Nat als Molins i dels carlins ostatge 
Quan, sarmentós, somniava amb els Tròpics; 
...O, de puigsmals a puigmals anacrònics, 

Veure passar damunt acers eteris 
Els trens de foc, amb rabassa i remences 
Fendint, gebrats, la fressa dels silencis, 

 És gai i trist pels qui funyen els glaços 
 Emmurallats a les fleques alpines. 

Sentir com plou, vora el foc; i les aigües 
Vidres avall, a la tardor boscana, 
Que esbossen cors amb anagrames rústics 
Regalimants a les mans que us acotxen; 
I el vent foiós amb campanes cerdanes, 
Himnes flairants i florides pregueres 
D'un airecel amb vilatans alífers 
I déus dorments als fonolls de les bromes; 
...O escoltar el plany del qui feixa la llenya 
Al bosc defès, del caçador que empaita 
Senglar i ocell, i el del castell el blasma 
Perquè el de tots és seu, verges i astres, 

 És dolç i trist pel qui, feixuc de roses, 
 Lleva el pugó del pi de les tres branques. 

  Gualba, 1944 - Viladrau, 1948