D'una tija faig palma 
A l'arenell eixut; 
De quatre rocs la balma, 
I en la celeste calma 
Un núvol m'és llagut. 

De l'or que l'alba cela 
Faig rem i escuma ensems, 
I d'un pètal, la vela 
Que amb parpelleigs d'estela 
Navega enllà del temps. 

Tot m'és sender, tot platja,  
I onsevulla tinc port; 
Pertot la teva imatge 
M'és oasi i miratge 
I d'un sospir faig nord. 

I a l'ombra que es cabdella 
En irisats topants, 
D'un res de canya vella 
Ajust la caramella 
Qua afina cants i plants. 

 Maig de 1949