Jo sé el camí de la Casa Vermella 
On viu l'orat que farga a mitjanit; 
S'hi va pel clot on degoten les brees 
D'un tronc alat, amb espurneigs d'estela, 
I on pella el roc amb semença de griu. 
En un trencall, entre esbarzers benignes, 
Ja En Marbre, dret, us anomena clar; 
El vostre nom s'esfulla per la timba, 
Un bosc cremat us compta els anys, i els dies, 
I Na Fontana us allarga les mans. 
Seguiu enllà, on una rel dreçada 
Com un serpent, despulla el llavi en plor 
I els pits alçats amb blancors muntanyanes, 
I us mira fosc, com l'agònica orada 
Si el pescador l'enxarxa arran de moll. 
A l'esvoranc, on folguen les fumeres 
Quan ve l'estiu i el foc cobeja amant, 
Us dóna el braç Na Canya mitjancera: 
Salveu el grau; i adreçada la sella, 
Tantost salpeu de la platja dels camps. 
Fendiu els blats, i al palmell d'una cova 
On llaura En vent i on N'Ombra lleva fruit, 
descavalqueu. Ja Na Canya reposa 
A l'entrecuix d'un rec; sols, amb la rosa 
De l'estanyol, seguiu les nous de llum. 
Sagna N'Escorça i sangloten les palles, 
I els brins s'oregen als porxos d'En Cep; 
I si els carbons disbauxen N'Atzavara, 
La flor dels cims és N'Escuma que avança 
I us dóna, escrits, els horòscops en creu. 
Guanyeu el coll, i en tombant a la dreta, 
Veureu, extrem, el Cap de mal passar. 
La brisa frisa i embrossa les cledes, 
N'Herba aforesta un sorramoll de guerra 
I els fongs, cofats, escalen el barranc. 
En Fred s'alzina i les pinyes s'escuen, 
Na Boira us dóna el ram: ja sou a prop. 
Canta N'arbre tremós, al ple de muda, 
Els tucs, nevats, vesteixen la cogulla. 
I En Flum, joiós, pastoreja amb esclops. 
Ja ve Na Pluja i es posa el monocle 
Per veure-hi just: 
   -Vós sou En Tal, farà 
I us besa el front i el pit, i diu: 
     -Bell home, 
Seguiu-me a mi. 
   I al ponent de la llosa 
Que filtra el temps, us mostra on són els dalts. 
-Recordo el món plomós, quan era grua 
I ullava aigualls a la fira dels llamps. 
He vist, reial, un ajust de meduses 
I escoltat la campana de les dunes 
Quan s'encrespa la lluna en el fossat. 
I diu: 
 -Ja som a la Casa Vermella: 
Grua, pluja o bruixot, jo só l'orat 
Que cerqueu tots si foregeu la Meda, 
Quan les bromes s'enfolquen a veremes 
I el vi penetra, pubescent, la mar. 
-Que vols, danser? Saber si la Bellesa 
És una en l'U? I la Bonesa? ¿L'U 
Rael o rou? O l'antiga jovença! 
Serviu, pillocs, l'amor, i en privadesa, 
Del boll sobrer en feu gram per al comú. 
I:  -Els qui us narreu al quitrà de les places 
O poliu rims a les planes del son, 
Allibereu les egües a la platja! 
I amb singes nous i amb clofolles de sol 
Escriviu, purs, a les parets de l'aigua: 
"A la conca dels mots espurna el Nom." 

 Banyuls, setembre de 1959 - Cap d'Any de 1960