Jo he nascut davall terra. Indagaré pietà o el vici i la innocència dins els bordells del port. Llambrejarà la sang. Xurriaca a la mà, no demano altra almoina que la d'una pell final. Quatre barres de sang damunt l'esquena. I per a tu, si vols, quatre barres de pa. L'esquelet que nodreix les cusses de la nit prepara el sacrifici. "Gossa, ¿vols viure eternament?" Millor la carn pansida de marcolfes, velles meuques, bagasses, alcavotes d'exèrcits de dolor, hàbils en julivert i malparides. Millor les doctorades per puta a Salamanca, vestals del foc encès d'una ciència antiga. Millor (creu-me, morena) aprendre d'hora a fer el balancí i la bicicleta. Jo tot ho sé: he nascut davall terra. Porto al fons dels meus ulls els blaus mediterranis. 
 Escarabats mecànics espongen ca n'Elena davant els ulls absents de sa Campanetera. A l'atzucac d'enfront, entre les ombres, solitària es delita na Xima sa Botifarra.