"Una vegada, en ple hivern,
     quan els borrallons de neu queien..."
                                         de Blancaneus  

Quan un riu
et surt del cor
torna prec
per les entranyes.
Quan al semen
de l'al·lot
hi reconeixes la font
i el gorg
de la vallada.
Si a la cova
de la sang
hi pouen
les mirades
i cada afluent
amb deix antic
fuig als peus
de la muntanya.

Si per cardar
es fa la vida,
quan em separi de tu
a les cales dels ulls
faré la morta.