Melancòlic dia gris, reflectit en ulls de coure
Assenyala l’arribada al cavaller de l’univers
Primogènit lluitador per la pau sota el gran roure
Prometences a l’amor, de blanca rosa farà el vers.

Viatger de mil ventures dins cor tendre hi té redós
Bella dama qui l’espera en solitària admonició
Per greu falta amb ell comesa, Déu li haurà negat repòs.

Molt enfora, immens jardí, planys d’hereu, l’amor has de moure
Febles forces t’acompanyen, solitari el teu comerç
Per les aigües de la llum morirà sota gran aura
Quan silenci en nom de vida vassall sigui del teu vers:

Mai podrem ésser-ne dignes mentre hi hagi dintre el cor
L’encoberta gelosia rere els cants de promissió
Mai haurem aquesta terra d'estimança en feble cos.

Perles d’aigua, amor caigut, la ferida podran cloure
Afeblint en aus de glòria l’enderroc del bell encert;
Aleshores nodrirem d’urc salvatge passions d’heura
Que s’arrapen com barjaules entre els fills de l’or intens.