''No totes les il·lusions s’equivoquen
malgrat siguin els nous mons robats a la realitat
impossibles presents del temps humà.''

>
Confessions al no res
12
/37
Confessions al no res

Cada principi assoleix el final que li correspon
No totes les il·lusions s’equivoquen
malgrat siguin els nous mons robats a la realitat
impossibles presents del temps humà.

Càlida és l’enyorança del que sempre pot tornar
fred, però, és l’horitzó compartit amb l’impossible
a despit de l’amor per gran que sia.

Per la trista sentència que mai arriba al seu final,
cansada de navegar sense rumb conegut
hem construït el bagul de la seva infantesa
així que pugui trobar-hi els motius que la fan existir.

Ja ha arribat el moment en que gairebé tot s’acaba
deixant la porta oberta al principi d’un nou perquè
més ferm i resistent
igualment nodridor de l’esperit aventurer.

JOAN ADROVER
Quadern per la utopia, 1998