'' Les boques es fan petites quan fornicam
perquè no s'escapi el pes de l'ànima fosca
del cos que es mor en l'orgasme.''
LA PRINCESA
D'OKELCHYKONOF
I. On és el sol
i el regal de la teva esquena
que riu blau?
II. Okelchykonof
princesa de l'esquena que riu
del cabell que cau cavall avall
damunt un pit, l'altre enlaire
que em mira ciuró i diu
mira'm la panxa on se m'aboca el riu
que baixa pel bosc de nerets
pirenaics, d'elefants humits
sortint d'un fang brut gerrer
guerrer de la carn de la cuixa
exacta pel mossec de la poma
que es tira i cau a la guixa
de la falda que t'aixec
lentament
damunt la taula que t'invoca
el cul, coll, cella, cabell del
coratge per mirar-te el
món que es perd i no torn boig
torn solar per fondre't la neu
del cos
i el braç i el nas
i no puc més
Okelchykonof
torn foll.
III. Tot té un final espiràlic
i la teva guixa un món.
IV. Al mar vertical
l'horitzó es pot obrir i tocar
amb els dits i arribar
a la utopia de l'orgasme
en l'illa deserta d'Okelchykonof
mar de Nun
horitzó contrari.
V. Si t'imagín el cony
transparentant-se a la falda
que et determina com a
Princesa de la regió gelada del nord de la
bellesa que no té nom ni història
(perquè la Bellesa que no té nom ni història
de la regió gelada del nord que té per
princesa la de la falda blava transparent
sens dubte té
un cony meravellós com la seva
boca vertical)
te'l menjaré a cel obert
al cel obert d'Okelchykonof.
VI. Les boques es fan petites quan fornicam
perquè no s'escapi el pes de l'ànima fosca
del cos que es mor en l'orgasme.
VII. A la princesa d'Okelchykonof
la podeu veure pujar al tren a l'
estació d'hivern
i davallar-ne malauradament
a l'estació de l'estació que s'obri i s'escampa
andana enllà com una
lloba entre la pau dels a-
déus que no es diuen-: a-
Torr, Arà, Ptah Moisés.