'' Les boques es fan petites quan fornicam
      perquè no s'escapi el pes de l'ànima fosca
      del cos que es mor en l'orgasme.''

>
5è dia
16
/18
5è dia

               LA PRINCESA
         D'OKELCHYKONOF

I.    On és el sol
      i el regal de la teva esquena
      que riu blau?

II.   Okelchykonof
      princesa de l'esquena que riu
      del cabell que cau cavall avall
      damunt un pit, l'altre enlaire
      que em mira ciuró i diu
      mira'm la panxa on se m'aboca el riu
      que baixa pel bosc de nerets
      pirenaics, d'elefants humits
      sortint d'un fang brut gerrer
      guerrer de la carn de la cuixa
      exacta pel mossec de la poma
      que es tira i cau a la guixa
      de la falda que t'aixec
                  lentament
      damunt la taula que t'invoca
      el cul, coll, cella, cabell del
      coratge per mirar-te el
      món que es perd i no torn boig
      torn solar          per fondre't la neu
      del cos
                 i el braç i el nas
      i no puc més
      Okelchykonof
      torn foll.

III.   Tot té un final espiràlic
      i la teva guixa un món.

IV.  Al mar vertical
      l'horitzó es pot obrir i tocar
      amb els dits i arribar
      a la utopia de l'orgasme
      en l'illa deserta d'Okelchykonof
      mar de Nun
      horitzó contrari.

V.   Si t'imagín el cony
      transparentant-se a la falda
      que et determina com a 
      Princesa de la regió gelada del nord de la
      bellesa que no té nom ni història
      (perquè la Bellesa que no té nom ni història
      de la regió gelada del nord que té per
      princesa la de la falda blava transparent
                                                 sens dubte té
       un cony meravellós com la seva
      boca vertical)

      te'l menjaré a cel obert
                        al cel obert d'Okelchykonof.

VI.  Les boques es fan petites quan fornicam
      perquè no s'escapi el pes de l'ànima fosca
      del cos que es mor en l'orgasme.

VII. A la princesa d'Okelchykonof
      la podeu veure pujar al tren a l'
      estació d'hivern
                   i davallar-ne                malauradament
      a l'estació de l'estació que s'obri i s'escampa
      andana enllà                           com una
      lloba entre la pau                    dels a-
      déus que no es diuen-:             a-

                  Torr, Arà, Ptah Moisés.

ÀNGEL IGELMO
La princesa d'Okelchykonof, 2013