''Em deix deconstruir
per construir-me
una altra vegada.
Amb les teves mans,
amb les teves espècies,
amb la teva rialla.''
No sé per què et record
com no record altres coses:
la teva copa, el teu vi.
La teva absència, la teva absenta.
(Els teus cims confitats).
La dansa dels teus llavis
escarlata.
Tens la joia
de tenir-me obsessiva,
d'escoltar parts de mi.
Or només pels meus ulls,
pentura.
Bijuteria pels teus,
potser,
però que jo faig retre.
-M'entens?
Em deix deconstruir
per construir-me
una altra vegada.
Amb les teves mans,
amb les teves espècies,
amb la teva rialla.