- Uep, estel... Feia temps que no parlàvem. Feia temps que no parlàvem del vent. Que se’n duu les fulles que retens, amb cura, en un quadern immemorial. 
- T’atures un instant, fora la confusió del treball, i pots recordar remors d’ones i els mollets del teu port verd. 
- Uep, estel... Feia temps que no parlàvem. De quina lluentor és ara la teva carn? El cervell és sols memòria. 
- I aquesta vida és novel·la, l’alè d’abans de la immersió. És un sospir foragitat cap a un univers expansiu o cap a dins una capsa d’agulles. 
- Uep, estel... Feia temps que no parlàvem. Feia temps que no parlàvem del vent.