Terra-dona: no envelliràs 
i el teu migdia innocent 
verd record em deixarà. 
Dona, seràs un paper en blanc, 
ditada de pols, 
ona i lliri d’arenal, 
la xocolata d’un croissant. 
I aquell colgafocs s’aixeca 
per veure’t viure insolentment, 
i tu, dolça, 
truques el dau.