Pres el SILENCI esdevé tenebra
A la llar nocturna dels SOMNIS ancestrals
quan es trenca l’espill del gos porpra
Guardià de l’arlequí
en el dia de Pare-malson.

En el SILENCI 
del que és i no és
per tal de defugir
el buit immens del EXISTIR
algunes OMBRES OBSCURES tornen
amenaçants i absurdes
quan se’n adona la LLUM.

A qui no vol entendre
Poques PARAULES li sobren.
Digne és d’admiració
Qui prefereix no haver d’entendre
Perquè creu en el SILENCI.