''El plaer de néixer 
no és néixer de plaer. 
Ningú no neix, et neixen. 
No mors, et moren. 
Si creixes, és perquè en tens ganes. 
Si et creixen, ja l’has feta.''

19
/25
XLV

El plaer de néixer 
no és néixer de plaer. 
Ningú no neix, et neixen. 
No mors, et moren. 
Si creixes, és perquè en tens ganes. 
Si et creixen, ja l’has feta. 
A poc a poc, tira tira, 
-paraula de padrí-, 
fins que arribis als trenta 
i paguis l’entrada al parc 
d’atraccions. 
Pugis a la muntanya d’USA 
i s’encongeixi el món, 
o els ulls s’engrandeixin. 
I et donin d’alta a la seguretat social. 
La IL·LUMINACIÓ: paga la pena, per arribar aquí? 
És en aquest punt que et moren, quan entres a la consulta 
del psicòleg. 
És clar que no paga la pena, 
per arribar al psicòleg. 
Què et pensaves? 
No pugis a la muntanya 
si no és feta de terra, pedra i vent. 
No paguis l’entrada, no acotis el cap. 
Més enllà del gust que passis de viure 
no hi vulguis arribar. 
Per desnéixer amb gust, 
per cantar un JOC FORA.

GLòRIA JULIà
Clandestima, 2006